»LIMONOW«


von
Emmanuel Carrère



Die unautorisierte Webseite zum Buch.
Von den Machern von Limonow.de

zurück

Carrère retrata Eduard Limonov, escriptor i dissident rus

???

L'escriptor francès presenta a Barcelona el seu últim llibre, on ressegueix el periple vital del fundador del Partit Nacional Bolxevic. «Limonov» (Anagrama) va guanyar, entre d'altres, el premi Renaudot, un dels més prestigiosos de les lletres franceses.

L'escriptor francès Emmanuel Carrère s'endinsa, en el seu nou llibre, «Limonov», en la peripècia vital del poeta i dissident rus Eduard Limonov, un personatge que li ha permès escriure una obra picaresca d'aventures com un retrat del comunisme i el postcomunisme. Apostant de nou per una novel·la de no ficció, l'autor de «L'adversari» torna a Rússia, un país pel qual sent certa predilecció tant pels seus orígens familiars — la seva mare és d'allà — com per ser «font d'inspiració» i voler «anar més enllà dels clixés».

El llibre, guardonat a França amb el Prix des Prix 2011, el Renaudot i el Premi de la Llengua Francesa, ofereix al lector la possibilitat de recórrer les tortuositats de la trajectòria d'Eduard Limonov, un poeta i busca-raons de jove, dissident i exiliat a Nova York durant uns anys en què va arribar a ser vagabund. Limonov va residir després a París durant un temps i va donar suport fins a les últimes conseqüències la causa sèrbia, amb imatges que testifiquen que va metrallar Sarajevo assetjat al costat de Radovan Karadzic. Més tard va tornar a Moscou, on va fundar el Partit Nacional Bolxevic, format per joves militants amb el crani rapat.

Problemes amb l'heroi

Carrère adverteix des del principi que coneix Limonov, un personatge real, amb qui va coincidir a París fa unes dècades, alhora que el va poder seguir durant quinze dies a Moscou amb la intenció de preparar un reportatge sobre ell. El novel·lista parisenc ha reconegut avui que en acabar el reportatge sabia menys d'ell que en començar, però sí que va veure clar que tenia una novel·la, encara que a l'hora de seure davant l'ordinador va tenir problemes amb el seu «heroi», perquè estava escrivint sobre un «nen dolent, entremaliat, impossible».

Al llarg de les gairebé 400 pàgines del llibre, publicat per Anagrama, el lector descobrirà un dissident «potser més divertit i més «rock and roll» que els altres, una mena de Jack London rus contradictori que, tot i que des d'Occident se l'hagi considerat com una mena de feixista, al seu país és vist per certs progressistes com una «esperança»».

Carrère no ha obviat que Limonov es defineix com un home «patològicament honest» i que «és veritat que no és mentider», però també ha deixat clar que no ha escrit una biografia estricta i, per tant, no ha comprovat la veracitat de tot el que explica aquest home sobre si mateix. Respecte a si el polític rus coneix l'obra, Carrère ha dit que sí, però que no volia fer comentaris. «Em va dir que potser me'ls faria un dia o altre o potser mai. El que sí que va dir és que havia ressuscitat d'alguna manera, perquè com a escriptor estava mort i ara s'ha redescobert».


«ARA», 25.02.2013

Eduard Limonow

Original:

???

Carrère retrata Eduard Limonov, escriptor i dissident rus

// «ARA» (it),
25.02.2013